No ho sé.
Dies d'incertesa,
dubte antic ja enterrat,
ara ressuscites.
No ho sé.
Serà aquest el camí ?
L'Egeu està en maregassa,
ones de desconfiança,
buidor del navegant.
A on he d'anar?
Fins a on arribaré?
L'infinit ha esdevingut finit:
límits que tallen com ganivets.
Sang viva,
ni una gota brolla,
entre tanta desfeta.
Una anèmia d'emocions
que col·lapsa totes les vies,
ànima esmorteïda.
Deixo de caminar,
deixo camins,
deixo llocs,
deixo persones,
em deixo.
Teseu, tota la mar, tota, és per a tu,
un altre cop.
No oblidis, però, canviar les veles,
poemes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada