Dentellades,
cada monstre esmola les seves,
cada víctima s'esmuny, la nit en vetlla.
Espaorit, enganyo els pensaments.
Paraules entre fiblons,
senceres les llencen hidries i altres esfinxs,
insomnes els humans tanquen els ulls.
Sense alè, confonc la vista amb els dits.
Sang desfermada,
matins desesperats cercant morts,
dreceres falses per a una nit infinita.
A destemps, tanco tots els rellotges.
Vilesa,
mals de terres sense guerra,
ella la branda emmalaltida.
Amb fredor, les extremitats s'entumeixen.
L'esperança de hores, de minuts d'amor s'esvaeix
caminant entre passadisos,
cerca mirades,
fuig amb la confiança
de no tornar, mai més.
