Corda

Des d'on estant,
mous aquests fils?
Per què vas marxar?
Sempre resten aquestes lliçons,
inconcluses.
Sempre els neguits de la posteritat,.

Des d'on arriba la música
que va brollant?
Per què no m'hi vas portar?
Sempre tu sol ! Sí, la llibertat, sí.
Dies d'avorriment i desorientació,
desemboquen en aquesta corda.

Des d'on et podré trobar?
Al costat meu sempre estàs,
tensant i destensant,
record de neguits inconnexos.
Surt i vola al meu davant,
no m'oblidis.