Gotes lentes
que em banyeu les celles,
cristal·lines, pures,
romangueu amagades.
Fil de mar
que m'esquitxes tantes matinades,
resta aquí,
entre cingles imponents.
Dolça humitat,
no m'abandonis,
tu que m'acarones
allò més profund.
Vents de sal,
cisellats en la confiança,
entreu a casa:
quan obrirem els finestrals ?
Aigua de paraules,
pensaments abissals,
celebrem el nostre amagatall,
no sortiu:
felicitat reclosa dins de l'ànima.
