Notes i llletres en ditirambe desfermat,
Dionís s’allita,
solitari.
Les emocions cavalquen entre els matolls,
corren esperonades
en frenesí.
Si la calma sembla triomfar,
tot és mentida.
Folles, salten del seu amagatall.
No sé quin cap volen per trofeu,
no trobo arbre on fugir.
Si les governes,
són benaurades, edificants.
Si les menystens,
es revolten, entre taques de tinta insomne.
No tinguis por d'idees, d"ànimes del passat;
les paraules formades, les melodies en construcció
potser et faran mal
en la soletat.
Les línies i els pentagrames, però,
sempre tenen dues cares, dues vessants.
Ara fereixen ara són bàlsam.
No tinguis por de la vida; no, de la mort.
Segueix només el temps,
prem la llana amb les dues mans,
jeu al terra,
on arribarem tots.
