No em deixis sol,
no.
Passadissos de traspàs,
les llums hermètiques
em desorienten,
vol inesperat.
Donzella de bellesa,
infant trapella.
Aquell amor,
fidel, sense fractura.
Només la rialla esvaeix el miratge,
fins a plorar.
Desballestes la meva carena,
enfonses totes les cambres:
sense bitàcola, sense bruíxola,
em sento més segur al teu costat.
Imatge prohibida,
has esdevingut veritat permesa,
certa:
no em deixis sol,
no
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada