Entre llunes

Entre llunes,
et destorbes mentre travesses.
Tot ho compenses en contínua cerca,
pupil·les precises,
oïdes de fera.
Tot ho imagines,
relats infinits,
combinació perfecta.

Anul·les
passadissos, portes, panys, sòcols,
carrers de cera.
Hi llisques, experta.
Entre llunes et destorbes mentre travesses.
Ensenyes el límit,
amb convicció el modeles.

Quin guiatge acceptes?
Dones maridades amb la bellesa,
flors de sucre que dansen entre roderes,
aurigues ignorants de la teva drecera,
consciència adobada de sintonies,
ànimes fugisseres que en tu retornen.

No deslliguis les ombres,
no.
Mantingues tensa la roda,
espirals de radis dibuixa,
rutes amb cops de ma que obres.
Amb tant de camí que has ja travessat,
no és ara moment de dubtar:
no les deslliguis, no.
Per molt altes que siguin les noves fronteres,
deixa que les flors facin primavera.

Leda dissortada

Dona divina,
dona sense fortuna.
Flama sense esperança,
vas remoure la meva consciència,
vas honorar racons indòmits
en aquella trista seu.

Doblegada,
sense poder emmirallar-lo,
sense sortida,
caminaves entre hores,
destil·laves virtut i bellesa,
enlairant-te.

Dos van restar en un,
un de nou reposava
per esdevenir dos,
i dins la buidor
et creixia,
abandonada.

El seu cap movedís,
no va relaxar les aigües:
els quiròfans de Pol·lux,
aquest, sí el salvaren.
Però dins, la buidor,
et creixia,
abandonada.

In memoriam Susana Alcón

Sempiterna

Vas al teu retorn,
des de la quietud dels sons oblidats.
Mesures el gir del dia,
endarrereixes el pas,
atures el temps.
Em governes.

Orenetes que trenquen els espais,
odes blanques
de cels fugissers,
llum que trenques el negre més fosc,
penseu el món.
M'il·lumines.

No desplaço els ulls, no giro en lloc,
sempre endavant,
paraula certera,
honesta promesa de fidelitat.
M'has robat totes les hores,
m'has donat la vida.