Dos

Acord,
suma,
entesa,
resum,
comunió,
consciència,
duplicitat,
binocle:
amor desbordant de sintonia.

Soledat,
feblesa,
monotonia,
unicitat,
monòleg,
mancança,
divisió,
bastó:
desig infinit ple d'incerteses.

Un pla,
un projecte,
un plànol,
un mapa,
un full,
un missatge,
una ampolla,
un repte:
itinerari de supervivència enamorada.

Dues flors,
dues esperances,
dos anys,
dues llavors,
dos batecs
dos camins,
dos llibres,
dos nius:
amants generosos de una sola mirada.

(a través de Madoz)

L'arc

En l'arqueig,
et trenques. En les baranes,
et perds, t'esmicoles entre les barres.
En la cridòria,
m'ensordeixes. En la suor,
t'esvaeixes entre el meu cabell,
et fons de plaer.

Oportunitat,
tant d'estimar com de morir.
No hi ha una altra sortida:
no hi ha camins determinats,
només portes que s'obren,
moments i cruïlles.
Un encert, un dubte, una casualitat
desdoblen el nord de les coses.

Ocasió,
de marxar o de romandre.
No sempre podem escollir.
L'atzar
esborra l'atri de les nostres aigües:
desfà la vida del moribund,
sosté la passió dels perduts.

No et trenquis més, no.

Dolça Erínia

Onada.

Rebel cabell.

Dos cossos en comunió.

Sòlides columnes de vitalitat extrema.

Corrents, corrents pregones de la solitud.

Què més ets?

Dolça Erínia,

amb fogonades de justícia,

desmembres la realitat en fins retalls;

entre visions que superen la distància,

canvies el decurs de les doctrines,

revises cada full de ruta,

modeles pensaments.

No persegueixis més fantasmes,

obre les capses, estripa els sobres,

fes que les paraules amagades brollin arreu.

No decideixis més destins,

relaxa la mirada i perdona'l.

Cerca, des del teu ball,

les petjades de les eumènides.

22

Darrera vostre,
en un sentit determinat,
cercant la millor suma, tement la pitjor resta,
amb dubtes simbòlics,
sense certeses aritmètiques,
us estimo.

Des de el primer minut,
us bellugueu arreu,
conformeu el món,
determineu destins.
Des de la darrera setmana,
emboirineu resultats,
jugueu amb càbales,
endivineu passats,
resoleu futurs.

Espero poder comptar-ho tot,
sense por a embarbussar-me.
Cerco l'equació més dolça
per combinar sentiments i raó.
La rauxa, però, m'allunya de la matemàtica,
coneixement sublim.
Números valuosos, comptes indecents.