diumenge, 16 de novembre del 2014

Vida

Salto,
en fugida lleugera.
Les fúries salvatges m'empaiten.
Els crims que he de netejar,
em pesen més que el cos.
L'ànima naufraga un altre cop.

I la vida,
la vida fugissera,
que mai no retornarà.
La tinc encara,
la tindré mai?

Fugitiu, sense llar
de vegades romanc en llindars ocults,
on ni jo mateix em conec,
on la veu em toca
ferides obertes
que mai tancaran.

Ara ho sé.
No té perquè acabar aquí.
La fugida, més lleugera cada cop,
no s'aturarà.
A on aniré? A qui la vida regalaré ?

Aquí

No hauria hagut d'entrar mai,
no coneixeria aquest racò,
no patiria
per tornar-hi.

No me n'he pogut estar,
no tinc ja forces,
m'estimaria més visitar-te
seré.

No deixo somriures, pocs.
No amago les ombres,
les llistes
m'aclaparen.

No s'atura, aquesta música
m'obsesiona les entranyes,
no em retorcis més,
però hi torno.

No t'oblido,
aquí estàs sempre.
No per a bé, no per a mal.
No ho sé.

No he crescut,
em sento començar,
però no em resta tot el temps.
No me n'adono, no.

No m'oblidis,
no tanquis la boca,
no tinc por de cremar-me.
No.