Que els pensaments no inundin el silenci.
Dolça passió,
on eres aquest temps?
Havies abandonat el meu vaixell
i ara, mentre nedo, tornes al meu cos.
Dolor que em proporciones mesurat,
arriba amb el teu patiment, amb tu.
Calla, ja arriben els ocells.
Em toquen el cap.
Que els pensaments no trenquin l'espai.
Havia salpat per trobar-la,
torno, però, amb les mans buides.
Esquinçades resten ara.
On podrà anar
aquesta meva ànima cansada?
Tenia l'esperança que tornaries,
ets certesa d'aprenentatge.
Els ocells ja arriben al meu cap.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada