Moribund

Un altre ...
Una altra, millor dit.
Quin degoteig, quina sagnia !
Ja no la veurem més.
Vides que salten,
com ella.
I aquí, que ja no ens guiarà,
ja no s'equivocarà.
El cranc se l'ha enduta, ja no la tornarà.
I milers moren cada segon,
i centenars sota el jou de la injustícia
defenen la dignitat,
la seva i la dels estimats,
i cauen sense reducció.
On sereu ara, des d'on respirareu,
des d'on lluitareu i ens recordareu la desitjada igualtat?
Heu mort, sí, i no hem pogut fer res.
Sabem que la nostra deriva no és res més que un revolt, un instant.
Plorem la vostra devastació, un camí ben llarg,
un sense sortida per a tothom.
Esperances anorreades,
i tu Pilar, em deixes moribund.