Espurneja el dia.
Després d'hores d'incertesa,
arriben
com un tresor inospit.
Gotes de suor,
galtes envermellides,
cames que premen amb força,
tancats els ulls.
Pol·lux i Càstor de bonesa infinita,
revel·len nissaga especial.
Has de cercar-los un bressol transparent.
T'has alçat
sobre les teves ombres,
colonitzes el teu temps,
conreus infinits sempre,
superació de la teva pròpia bellesa.
Reforçada,
marxes del teu vaixell,
perquè aviat salparà a un altre ventre.
El vent et retornarà aquí:
has de sanar més ànimes,
has de donar-los un setial prou ferm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada