Entre llunes,
et destorbes mentre travesses.
Tot ho compenses en contínua cerca,
pupil·les precises,
oïdes de fera.
Tot ho imagines,
relats infinits,
combinació perfecta.
Anul·les
passadissos, portes, panys, sòcols,
carrers de cera.
Hi llisques, experta.
Entre llunes et destorbes mentre travesses.
Ensenyes el límit,
amb convicció el modeles.
Quin guiatge acceptes?
Dones maridades amb la bellesa,
flors de sucre que dansen entre roderes,
aurigues ignorants de la teva drecera,
consciència adobada de sintonies,
ànimes fugisseres que en tu retornen.
No deslliguis les ombres,
no.
Mantingues tensa la roda,
espirals de radis dibuixa,
rutes amb cops de ma que obres.
Amb tant de camí que has ja travessat,
no és ara moment de dubtar:
no les deslliguis, no.
Per molt altes que siguin les noves fronteres,
deixa que les flors facin primavera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada