Dovelles

Boira,

fràgil estat d'aigua,

no s'esvaeix, s'estén sàvia entre els brancals,

fulles humides de desesperança

sobre cims ja blancs.

Noves dreceres

que em portaren a camps ja coneguts,

dies de revolta, setmanes de pensaments violents,

impaciència bastida

entre signes de desorientació.

Pluja,

antiga companya,

banyes fulls, llibres i prestatges,

cercant inspiració:

saps quina distància se n'ha obert ?

Els arcs del món

es desballesten en cada generació;

gotes, que en davallen sense saber la seva fi,

esmicolen projectes,

desapareixen sense canviar res.

Boira,

fràgil estat d'aigua,

no deixarà mai els meus raonaments,

companya fidel,

consol d'aquesta guerra que mai acaba.