Salto,
en fugida lleugera.
Les fúries salvatges m'empaiten.
Els crims que he de netejar,
em pesen més que el cos.
L'ànima naufraga un altre cop.
I la vida,
la vida fugissera,
que mai no retornarà.
La tinc encara,
la tindré mai?
Fugitiu, sense llar
de vegades romanc en llindars ocults,
on ni jo mateix em conec,
on la veu em toca
ferides obertes
que mai tancaran.
Ara ho sé.
No té perquè acabar aquí.
La fugida, més lleugera cada cop,
no s'aturarà.
A on aniré? A qui la vida regalaré ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada