En l'arqueig,
et trenques. En les baranes,
et perds, t'esmicoles entre les barres.
En la cridòria,
m'ensordeixes. En la suor,
t'esvaeixes entre el meu cabell,
et fons de plaer.
Oportunitat,
tant d'estimar com de morir.
No hi ha una altra sortida:
no hi ha camins determinats,
només portes que s'obren,
moments i cruïlles.
Un encert, un dubte, una casualitat
desdoblen el nord de les coses.
Ocasió,
de marxar o de romandre.
No sempre podem escollir.
L'atzar
esborra l'atri de les nostres aigües:
desfà la vida del moribund,
sosté la passió dels perduts.
No et trenquis més, no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada