Ocult
en la foscor dels meus llavis
descansa
després d'excitants acords.
Dens
recordo aquestes nits
el camí
de les teves impressions.
Suau
el piano acompanya
el teu record
de dolça companyia.
Senzilles
robes que cauen
del teu coll
en un moment imaginari.
Mil·lers
d'oportunitats malbaratades
m'acaronen
en setials deformes.
Oblida les paraules.
Invisible
als habitants del meu món,
crec que ja ho puc entendre tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada