Enmig de tot,
fora de mi,
retorno a les paraules del passat.
La casa semblava tancada,
l'alè, però, s'enlairà pregon.
Ziga-zaga
d'un vaixell
que sempre em deixa en un port segur.
No avancis recte, no,
pare,
que no hi vull anar sol.
(novembre 2002)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada