Deu voltes en sincronia,
deu abraçades perdudes,
deu somnis trencats,
deu somriures que salven vides.
Deu dies de desesperació,
deu empremtes sobre farina,
deu alés lluents,
deu morts sense sentit.
Deu poemes d'amor,
deu poemes de comiat.
Per què de vegades no arribes a cent?
Per què les teves paraules
jeuen apagades.
Per què?
