Antics camins

Circ,

muntanyes que us envolten,

abraçada,

emocions que em manquen,

temps,

de fruites dolces.

Malanconia,

entre bastidors que mai s'alcen,
tristor,
sota les cintes, sota la maleta,
pors,
entre llençols acomodades.

Les paraules em censuren els silencis
amb què t'adormo
moltes nits,
sense més explicació
que la manca de sentit
en allò
que faig quan composo.
Mil sentits corren amunt,
em segueixen sense sabates,
cerquen desfogats
aire per als ulls,
colors purs per a la pell,
terra humida per a l'oïda,
cants pregons per a la llengua,
un no per al meu nas,
tot ho necessiten,
tot ho esmicolen.

Ho trobo,
ho deixo entre les roques,
marxo sense mirar enrere,
només recordant,
antics
camins.