que naveguen sense perill.
Brollen de deus pregones,
remouen sorrals eixuts
ensorrant falsos equilibris
de negres secrets.
Perfecció,
no deixis de mostrar-me el camí,
no em deixis sol.
Horfe com sóc d'arts,
només amb tu ensumo allò diví.
Mare,
descansa de les tristors antigues
que van desfer-te el cor.
Sempre aquí,
has modelat allò més immediat,
amb mesurat orgull.
Imatges,
que m'ennueguen el cor,
de tu, de les forces que m'empenyen
endavant,
amb la por de no trobar-te,
amb la convicció de no canviar-te,
amb la fi de tot aquest destí,
que hem anat trenant
junts.
amb la por de no trobar-te,
amb la convicció de no canviar-te,
amb la fi de tot aquest destí,
que hem anat trenant
junts.
