En portes carregats els peus.
No vas poder-te'n lliurar.
Silenci.
Sigues cauta.
Espera, el vent, espera'l.
Vorejant roques,
lliscant muntanya avall,
la teva imatge
volarà
tots els dies de ponent.
No dubtis: deixa't anar.
Amb suavitat, veuràs els camps,
tota la plana.
No cal que agafis res:
el pes restarà per sempre aquí.
Mira endavant,
ja arribes, ulls transparents.
El veus?
En portes carregats els peus.
No tinguis por.
Tot blau,
sobre vaixells.
Quants cops el visitaràs?
Escuma, esquitxos, alè engorjat, blavor encalmada.
El millor vent t'enlairarà.
T'imagino lleugeresa encoratjada,
certesa.
Ara tot serà diferent.
Gaudeix, nova vida.
Obre els ulls, ja hi ets,
mar endins.
No valen ports, no hi ha escales.
Mira endavant,
i retorna quan puguis, meu esguard.
Podràs?
