On construiré casa meva?
Pedres, torves,
que caieu sobre meu.
Cap obert, ment despiadada,
atura del tot aquest rellotge.
Guix, blanc,
no, negre de sang seca,
descarnada,
deixa d'embrutar-me els ulls.
Tessel·les d'amor,
gotes quadrades de pigments morats,
verds, dels darrers dies,
infestades des significats,
rudes en diàlegs de silenci final.
Fins aviat.
Aquesta tarda he obert les mans
al cel.
Sense llar, sense tu m'he quedat,
sense paraules,
sense el llit, el meu llit,
sense sofà on jeure,
sense taula per sentir-te,
sense armaris que ordenar,
sense cortines d'amagar,
sense foc.
Flama, llum, espurna, foscor.
Com et podré cuidar ara?
Perdo pes,
perdo els sentits,
perdo el temps: sol,
resto sol i espero l'aigua,
només l'aigua.
