Línies,
línies magnífiques.
Límits sempre presents.
Materna figura
que pernoctes dins meu.
Línies que marquen límits,
línies que modelen la figura:
travessen el rostre,
marquen la pell,
dibuixen arrugues,
tallen la ment.
Quin arquitecte les dibuixa?
D'on neixen?
A on baixen convergents?
Donzella impura,
força de l'univers,
no deixis de governar
en el teu desgovern.
No sé si reparteixes,
no sé si cega ets.
Deixa que la intuïció et dugui,
deixa'm donar-te un consell.
Dibuixa les línies, dibuixa-les.
De tots els punts fes-les valer.
Gaudeix, però, de totes,
de totes elles:
les meves són teves també.
